PASSOS DE GEGANT

...i mentre uns dies sembla que fem diversos passos enrere, d'altres confiem que la passa que estem donant és gegantesca. I això em fa feliç. Avui no només he sabut anar al supermercat -que ja és un què- sinó que em sento molt més còmode al costat de la J., el F. i l'E.. Després que la J. i el F. tornéssin del gimnàs hem estat parlant força estona: les escoles, el lloc on viuen, què vol dir ser mestra, les pors i superacions,... de tot una mica. M'he arribat a la universitat (sí, encara em perdo, però vaig aprenent) i al supermercat amb l'E., i hem dinat tots plegats. La gent del barri em mirava descaradament quan, tot donant una volta per l'entorn més proper he fet algunes fotografies com la de dalt. Que poc apreciem el que tenim davant quan creiem que mai ho deixarem de tenir!