LLIRI

Divendres em vaig adonar que em queden poc més de 8 setmanes de l'estada aquí, als Països Baixos. I tot i que m'alegra saber que retrobaré als qui més estimo, m'entreix el fet de pensar que tot el que estic vivint aquí només perdurarà a la meva memòria, i els esdeveniments que hauré viscut fins a començament de juliol només seran nostàlgicament reviscuts de tant en tant, cada vegada menys sovint, quan alguna cosa em recordi la manera de fer de les persones que m'han acompanyat durant aquesta aventureta. Però obrir els ulls ara i adonar-me que de tot això i del repte d'aprendre tant neerlandès com per poder mantenir una conversa només en tindré un tastet m'ha ajudat a posar-me les piles amb allò que considero més important. He deixat enrere el lliri que duia a la mà.