HÀBIT

Dissabte va tenir lloc l'esperat concert. Un esdeveniment molt viu en què pares i mares, infants i mestres es reuniren per compartir les peces que durant el curs havien estat aprenent. Jo, a través del grup de flautes travesseres, també hi vaig participar tocant el pícolo que la directora em va facilitar: no és gens fàcil, creieu-me. Però en concloure una actuació exitosa, t'adones que tots aquells nervis inicials, ara ja fugaçment esvaïts, només servien per fer una mica més d'enrenou en girar el full de la partitura, amb la tremolor del pols. Tot i així, suposo que tornaré a estar inquieta, en les properes audicions, ara que he reprès l'hàbit de tocar la flauta més regularment.