PLENITUD

Dimecres va ser un d'aquells dies que et recorda perquè has iniciat el projecte del que ara estàs participant. Cada petit detall em va fer sentir tan plena, que no sabria què NO explicar-vos, així que heus aquí una entrada una mica més llarga:

La il·lusió de per fi poder acabar el portafoli de les pràctiques i de saber que un deliciós muesli amb kwark m'esperava per esmorzar em van fer saltar del llit de seguida.

El Jip i la Janneke, com habitualment, van omplir el meu despertar de petites aventuretes, aquelles que et dibuixen un somriure. I com que era un pèl més tar de l'habitual, em vaig acomiadar de la J. tot explicant-li els meus plans pel vespre.

Un cop a la universitat vaig avançar una mica el portafoli i vaig rebre, minuts més tard, la lliçó de drama. I després d'un curt dinar, la d'anglès. I com que en menys de mitja hora el professor va donar per acabat el temari d'una motivadora lliçó sobre la lectura i els beneficis d'aprendre una llengua llegint, que durava una hora i mitja, ens vam acostar al centre a prendre un gelat. I quin gelat!

En acabar, vam tornar a la KPZ per finiquitar aquest treball que semblava encongir-se a mesura que la feina feta creixia. Però fer-ho en bona companyia cura tots els mals.

I al capvespre, la N., la T. i jo vam anar a Elburg, el poblet on s'allotja la N., i vam mirar una pel·lícula. Amb la N. vam estar xerrant de totes aquelles coses que, tot i que per a nosaltres són tan importants, sovint ens costa tant d'entendre.