ESTRANGERA DE CASA

El 15 de juny va ser l'últim dia de classes a la universitat (des de dijous, que només hi he d'anar per a entregar els treballs i fer-ne les presentacions corresponents). I després de reflexions i cloendes, l'A., la K. i jo vam anar a donar un tomb per les parades de botigues al carrer que hi havia tansols unes cantonades més enllà. I tot i veure'm encara com una estrangera que, de mica en mica, ha anat adoptant costums neerlandesos, m'adono que sí que sóc una mica d'aquí quan pel carrer ja em trobo algú que conec.